Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions

 

Història


El castell de Forès era termenat. Fou donat a Mir Foguet i Bernat pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer el Vell i Almodis, segurament l'any 1058. El terme del castell de Forès, que s'estenia des de Conesa a Solivella, comprenia també els actuals termes de Sarral i Rocafort de Queralt. A partir de l'any 1178 va començar-se a dividir i solament a l'edat mitjana i moderna va conservar el domini sobre el Fonoll i Savella.
        
Fou vila reial i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius (1835).
          
De les tres creus de terme que tenia la vila, avui encara en resten dues, la situada a la cruïlla dels camins a la Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa; ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit.

 

Forès escrit

 

Toponimia:Hi ha diferents versions que relaten l'Origen del nom de Forès.

Per documentació escrita:

1038-1058:  Els documents reflexen el nom de Forès amb poques variacions en quant a la grafia.

1279-1280: El primer escrit amb una variació, Foresio.  A partir del 1280 és torna a trobar el nom de Forès, fins l'actualitat.    En cap d'aquests documents és pot deduïr d'ón prové el nom, però els historiadors treuen les seves conclusions


Hipòtesis dels historiadors:


Raonablement sembla que l’etimologia és arbòria, esdevinguda sens dubte de forest-forestis, o del francés foret, que vol dir bosc.

- Enric Moreu Rey, veï de la Sala de Comalats, defensava la hipòtesi que el nom provenía del trasllat a aquest lloc del nom de Forez de la zona del Loira o de Le Forest de la zona de l’Auda a França.

- Pere Balaña i Abadia sosté que el nom de Forès prové de l’àrab al Hurais, que vol dir “La Guardia Petita”.

Aquesta última, l'entendrem perfectament tan si estem als peus de la Serra del Tallat o bé des de qualsevol lloc del Municipi, ja que l'alçada i el domini  visual de Forès sobre tota la Conca i voltants, el feia de ben segur, Guardiana dels seus.



Actualment  coneixem Forès, pel mirador natural de la Conca de Barberà.



Poesies:

 

Mare de Deu del Tallat.

Vós que en sou posada alta,

Encara és més alt Forès,

Que n’és d’alt de la muntanya.