Francesc Sans veu passar la vida amb una cornamusa a les mans. A força d’alenades fa créixer vibrants melodies que ballen, canten, riuen, somien, ploren... I ara ha arribat el moment que la petja es torni marca.

Després d’un llarg bagatge escampant notes arreu del país, i encara per Europa, els Estats Units i l’Àfrica, veu la llum el seu primer treball discogràfic, un reflex del que és i del que vol ser: una cornamusa del segle XXI amb les arrels ben enfonsades però amb unes branques que van d’aquí cap allà, sense complexes. I així és com neix L’infinit, un recull de tonades tradicionals, pròpies, o versionades amb olor de terra, de la nostra terra, i amb color mediterrani