L'església de Sant Miquel de Forès és un edifici originàriament d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera que es va aterrar en una reforma molt recent. Dues capelles de planta quadrada obertes en la zona immediatament anterior al presbiteri (s.XIII-XIV). Les voltes de carreus són un xic apuntades, sobretot les dels braços del creuer.

Té dues portes d'entrada. La principal, dita de les Dones (original), és a la façana de migdia de la nau i està a un nivell més baix del carrer, a la qual es baixa per una ampla graonada. Aquesta portalada adovellada té arquivolta decorada amb dibuixos angulars a l'igual que l'àbac. Quatre columnes amb els seus capitells molt desgastats al costat dret i tres a l'esquerre, puix la columna que hi falta està a l'interior. Al timpà, molt esborrat, s'hi veuen alguns motius com un arbre, una creu i diverses creuetes escampades. L'altra porta (s. XIV), anomenada dels Homes, és molt petita i senzilla i està situada a la façana sud del braç del creuer. Conté 13 dovelles petites i una arquivolta, i un àbac decorat d'estrelles. Sobre aquesta porta hi ha una petita finestra.

El campanar, del segle XVIII, està construït sobre el braç sud del creuer, al damunt de la porta dels Homes i al mateix temps és considerat el campanar més alt de tota la Conca de Barberà.

L'església parroquial de Forès, dedicada a Sant Miquel, és esmentada en les llistes parroquials del bisbat de Vic de la segona meitat del s. XII. És una de les poques parròquies existents en crear-se l'arquebisbat de Tarragona (1154).

És un edifici romànic, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. En afegir-se, al segle XIV, dues capelles laterals, ha donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està situada més d'un metre per sota el nivell del carrer i s'hi accedeix mitjançant uns esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, porta dels homes, és més sòbria i és una obra arcaïtzant.

A sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la pròpia volta de creuer. És de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. Sols s'hi pot accedir des de l'exterior.

S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona. Aquesta imatge va ser encarregada el 1306 pels jurats de Forès a l'artista montblanquí Francesc de Penedès i havia de ser a imatge i semblança i el més exacta possible a la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a la qual tenien molta devoció els fidels de Forès.

L'església i el seu entorn han sofert ens els últims anys un procés d'una forta restauració en què s'han refet les teulades, s'ha retornat a la distinció de les diferents naus i capelles, s'ha reconstruït l'àbsis i s'ha creat la nova sagristia.

Encara falta, però, restaurar la totalitat de les façanes, les millores quant a il·luminació, la supressió de bareres arquitec tòniques i l'adequació de l'entorn.