Tremoloses bombetes s’il·luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Miro el pati al capvespre
dessota el cel lilós on es dibuixen
a contrallum les fulles del llorer,
un negre i fi estampat. La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant, ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.