Joan Margarit ha mort aquest dimarts al migdia a conseqüència d'un càncer als 82 anys d’edat. Icona de la poesia contemporània i arquitecte de les paraules, fou genial amb la ploma i estimat pels seus lectors. La seva mort significa una gran pèrdua per a la cultura catalana, que s’ha de saber afortunada d’haver comptat amb un poeta del seu talent.

Joan Margarit sovint buscava la pau a Forès, un dels seus refugis personals predilectes. Des de feia més de cinquanta anys, el poeta era un veí més del municipi. Els veïns i veïnes s’han mostrat consternats en conèixer la dissortada notícia. Entre ells, encara es recorden amb lluïssor als ulls els poemes que va recitar amb motiu de la inauguració de la restauració de l’església romànica de Sant Miquel. En senyal de dol, la senyera del mirador onejarà a mitja alçada en els propers dies. Des d’aquí, volem fer arribar el nostre condol i suport a la família en aquests moments difícils

El poeta

Joan Margarit entenia la poesia com un acte de generositat i amor. Era el poeta de la claredat, magistral i punyent. Cada paraula reblava el clau del poema que la contenia. La sinceritat del seu vers era un dels seus trets característics. En paraules seves, “la poesia és profunda però no tolera mentides; no tolera l’embolic per l’embolic”. Paral·lelament, la seva poesia també cercava la claredat, essent significativa la seva frase “no conec cap gran poema que no s’entengui”.

Malgrat la malaltia, la poesia l’hi va servir de consol fins a l’últim moment. Deixa inèdit el seu últim llibre, Animal de bosc, que confessava que volia presentar "quan el món hagués deixat enrere la pandèmia".

Malauradament, el mestre ens deixa; però la seva obra atemporal perdurarà en la memòria i els cors de tots aquells amants de la bona poesia que busquin la veu serena i sincera en els versos de Joan Margarit.

Us deixem AQUÍ una fantàstica entrevista realitzada per Anna Guitart l’any 2019 a TV3, que no ens cansaríem de mirar.

L’Obra

Margarit deixa una extensa i reconeguda obra, integrada per una vintena de llibres, entre els quals hi ha Edat roja (Columna, 1990), Joana (Proa, 2002) –que condensa els últims mesos de vida de la seva filla–, Càlcul d'estructures (Proa, 2005) i l'encara recent Un hivern fascinant (Proa, 2017)

La traducció, Margarit s’havia guanyat també un públic fidel en castellà, fins al punt que l’any passat va guanyar el premi Cervantes. Els seus poemes havien estat traduïts a d’altres idiomes: l’anglès, l’alemany, el rus, el portuguès, l’hebreu i l’eusquera.

I per últim, un recull de la seva extensa obra, la qual recomanem a tothom.

Llibres de poesia

• Cantos para la coral de un hombre solo. Barcelona : Vicens-Vives, 1963.
• Doméstico nací. Barcelona : Vicens-Vives, 1965.
• L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981
• Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
• El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
• Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
• Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983
• L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985
• Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
• Cantata de Sant Just. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
• La dona del navegant. Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
• Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
• Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
• Edat roja. Barcelona: Columna Edicions, 1990
• Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
• Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
• Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
• Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
• Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
• Joana. Barcelona: Proa, 2002
• Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
• Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
• Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
• Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
• Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
• No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
• Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
• Poemes d'amor. Barcelona: Proa, 2013
• Des d'on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015
• Un hivern fascinant, Barcelona: Proa, 2017

Llibres d'assaig

• Noves cartes a un jove poeta (originalment en castellà). Barcelona: Proa, 2009
• Per tenir casa cal guanyar la guerra (autobiografia). Barcelona: Proa, 2018